ACTIVITATS E-STEM-CD

En el meu cas vaig optar pel clàssic format de la part superior de la piràmide els conceptes més rellevants, i a mesura que vas baixant els conceptes van tenint menys importància. En la cúspide de la piràmide vaig posar conceptes com llibertat i curiositat, ja que són valors imprescindibles per a poder ser un bon professor STEM. Mentre que, d'altra banda, vaig posar a la part més baixa de la piràmide valors com la individualitat, pel fet que treballar de manera cooperativa pot donar més idees i possibles solucions i tècniques davant d'un repte o problema.

Cal destacar, que tot i estar situats a la part baixa de la piràmide, aquests valors s'han de respectar i tenir en compte. El fet d'estar posicionats en la part més baixa de la piràmide no significa que ja no siguin importants i irrellevants. Són valors importants que per a altres persones poden estar situats més a dalt en la piràmide. S'ha de recordar que els valors s'han col·locat seguint el pensament de cadascun de nosaltres. Potser per a mi hi ha valors rellevants que a altra gent no li semblen. En aquesta activitat el pensament crític de cada persona té el rol principal.

Considero que l'escala axiològica de valors que es presenta en la piràmide és fonamental en l'educació STEM, perquè combina habilitats personals amb un sentit profund d'ètica i responsabilitat. A la base, valors com la individualitat, la discreció i la introversió fomenten l'autoconeixement i el pensament crític, aspectes essencials per treballar de manera independent i reflexiva. A mesura que pugem, valors com la col·laboració, la paciència, la humilitat i la responsabilitat guanyen importància, ja que el treball en equip i la capacitat d'aprendre dels errors són claus per l'èxit en projectes STEM, on la interacció interdisciplinària és freqüent. A la cúspide de la piràmide es troben valors com la curiositat, la perseverança, la llibertat i l'objectivitat, que impulsen el progrés científic i tecnològic. La curiositat impulsa l'exploració de nous camins, mentre que la perseverança és necessària per superar els reptes que es presenten en el procés de recerca. Valors com el compromís i el respecte, situats al centre de la piràmide, són crucials perquè asseguren que, malgrat la innovació i la creativitat, es mantingui una visió col·lectiva i rigorosa del coneixement. 

En conjunt, aquesta escala de valors garanteix que els professionals STEM no només tinguin les habilitats tècniques, sinó també una base ètica i humana, preparant-los per afrontar reptes complexos de manera innovadora i responsable.

En aquesta activitat vam analitzar aquest esquema. Ens van donar un cert temps per a pensar i interpretar de la manera que volguéssim aquest esquema. Un cop passat un cert temps, vam posar en comú les idees i les diferents interpretacions per tal d'intentar fer una interpretació comuna.

A més a més, un cop vam fer la interpretació vam haver d'afegir dues o tres paraules que poguessin formar part d'aquest esquema. Sigui perquè poden tenir influència o impacte en aquest procés entre coneixement - pensament, o perquè són importants des de la nostra perspectiva. Jo vaig afegir les paraules societat i influència.

La paraula societat entre sentir i pensar, ja que depenen el teu origen pots percebre les idees d'una manera diferent de gent que pertanyi a una altra societat. Pel fet que cada societat té una cultura i, per tant, unes idees i creences diferents de les altres.

D'altra banda, vaig escriure influència, que també està relacionada amb societat en certa forma. La influència té un gran impacte en com la gent entén i percep els coneixements. Molta gent pot deixar-se influenciar per la pressió social i deixar de banda el seu pensament per tal de no ser discriminar tot i tenir la raó. És per aquest motiu que és important desenvolupar un pensament crític, per a saber defensar els teus arguments contrastant informació. 

Com bé sabem desenvolupar un pensament crític és un dels objectius que trobem a STEM. Per això la paraula influència té un gran pes per a mi en aquest esquema.

Fent una reflexió sobre aquesta activitat, aquest diagrama mostra com el coneixement i el pensament estan interrelacionats, cosa que és clau en STEM , ja que tots dos són necessaris per abordar problemes i generar solucions innovadores. Conèixer implica observar, interpretar i entendre l'entorn, un aspecte essencial en STEM per recopilar i analitzar dades de manera crítica, la qual cosa ens porta a generar coneixement útil per resoldre problemes. 

STEM promou tant l'anàlisi com la reflexió, ja que el procés científic i el disseny tecnològic requereixen analitzar problemes des de múltiples visions per trobar solucions efectives. El pensament lògic i creatiu és fonamental en STEM, perquè no només busca solucions pràctiques, sinó que també fomenta la creativitat per innovar. A més, el coneixement científic i tecnològic té un impacte social, per la qual cosa les innovacions STEM han de considerar el benestar humà i el seu context, creant solucions ètiques i inclusives. 

Finalment, STEM abasta una àmplia gamma de camps, la qual cosa requereix tant especialització com treball interdisciplinari, ja que molts problemes moderns són complexos i necessiten solucions integrades.

3.- INNOVANT ESTOIGS

En aquesta activitat ens van plantejar un repte. Crear un estoig per a tres bolígrafs a partir d'un full en blanc. 

Per fer aquesta activitat ens van agrupar en diferents grups i cada grup va crear una proposta i la va dissenyar. Un cop van passar uns minuts vam fer una posada en comú de les idees que cada grup va tenir per tal de poder veure diferents opcions i idees partint del mateix problema.

A primera vista pot semblar un exercici que no té gaire impacte pel que fa a STEM. No obstant això, ja pots utilitzar aquest exercici per a explicar i demostrar als alumnes com a partir del mateix problema, cada persona pot buscar una solució diferent per a solucionar-lo. A partir d'aquí ja pots introduir el concepte de pensament crític i la importància que té en aquest exercici i a tot el relacionat amb STEM.

Doncs, podríem dir que aquesta activitat ofereix una oportunitat excel·lent per aplicar els principis STEM de forma pràctica i creativa. 

Partint de l'enginyeria, el repte consisteix a dissenyar una estructura útil amb materials limitats, tenint en compte aspectes com la resistència i la capacitat del paper per mantenir la seva forma. Aquest procés implica planificació i disseny, habilitats essencials en l'enginyeria, on els estudiants han de pensar en solucions eficients i efectives.

En l'àmbit matemàtic, l'activitat requereix calcular les dimensions necessàries per assegurar que l'espai creat sigui adequat per a tres bolígrafs. Això implica l'ús de conceptes geomètrics i estimacions, fomentant el pensament crític en la resolució de problemes, ja que els alumnes han de reflexionar sobre com ajustar les mesures perquè l'estoig sigui funcional.

Pel que fa a la tecnologia, tot i que només s'utilitza paper, la capacitat de transformar un material senzill en un objecte útil reflecteix un procés tecnològic creatiu i innovador. Els estudiants exploren diverses tècniques de plegat i combinació del paper, la qual cosa fomenta la imaginació i la inventiva.

Finalment, en l'aspecte científic, l'activitat implica experimentar amb les propietats del paper, com ara la seva flexibilitat i força. Els alumnes aprenen mitjançant l'assaig i error, una pràctica fonamental en la ciència, i descobreixen com els diferents plecs i formes poden afectar l'eficàcia de la seva creació.

Podem veure com partint d'una activitat tan senzilla com pot ser crear un estoig utilitzant un full de paper es poden treballar pràcticament tots els àmbits que engloba STEM.

4.- USUARIS O EXPERTS

Aquesta activitat va ser el primer esquema que se'ns va proposar en aquesta assignatura. Primer ens van demanar fer una anàlisi d'aquest esquema, seguint la metodologia que nosaltres volguéssim i seguint els nostres criteris. Aquesta activitat des del meu punt de vista fomenta molt la creativitat dels estudiants. Ja que partint d'un esquema han d'anar analitzant-lo i anar desglossant tots els elements que el formen per tal d'entendre la idea principal.

La metodologia que jo vaig utilitzar per analitzar aquest esquema va ser desglossar l'esquema en tres esferes. I després anar explicant esfera a esfera els elements que les formen. De la mateixa manera com a les altres anàlisis d'esquemes que posteriorment vam fer, vam haver d'afegir un parell de conceptes que nosaltres pensàvem que podien formar part d'aquestes esferes.

S'ha de tenir en compte que tots els experts són usuaris, però no tots els usuaris són experts. Això fa referència al fet que els usuaris som tots els que fem servir la tecnologia. Mentre que els experts són els que s'han especialitzat en algun àmbit i tenen una sèrie d'habilitats i coneixements que els usuaris no tenen.

Aquest esquema destaca la importància de considerar des de la perspectiva tècnica, cultural i organitzativa les STEM.

Pel que fa a la perspectiva tècnica, aquesta se centra en els coneixements i habilitats. Aquests elements estan influenciats a la vegada pels valors personals, les creences, ideologies i normes socials. D'aquesta manera les STEM prepararia alumnes responsables i no solament tècnicament competents. Ja que les STEM han de fomentar un pensament crític sobre com les tecnologies poden tenir un impacte social.

D'altra banda, també trobem la perspectiva organitzativa. Aquesta perspectiva se centra en com la societat fa ús de la tecnologia i per a què es fa servir. És important que els nens siguin conscients de l'impacte que les noves tecnologies han tingut en el món laboral. Per exemple a medicina, a la construcció i a altres llocs de treball.

En últim lloc, trobem l'aspecte cultural, on trobem conceptes com la consciència, els valors personals, la creativitat, etc. Aquests conceptes influeixen en com les persones poden utilitzar aquestes tecnologies i com la perceben. És per això que s'ha de fomentar la creativitat en les STEM, perquè els alumnes treguin el màxim profit a la tecnologia i l'apliquin de manera positiva en la societat.

5.- DEBAT PER A RESOLDRE PROBLEMES

En aquesta activitat a l'aula vam introduir la STEMtool anomenada controvèrsia sòcio-científica. Aquesta metodologia tracta en introduir una problemàtica real, que afecta a nivell social i es pot intentar buscar solució a través de les STEM. No sol es treballen models científics sinó que també valors ètics i socials. La pràctica per a experimentar amb aquesta metodologia va tractar en fer un debat sobre què era millor. Si construir una màquina expenedora de brioixeria, o una màquina expenedora de fruita. 

La classe es va dividir en dos bandes. El què estava a favor de construir la màquina de brioixeria, i, d'altra banda, els que estàvem en contra. Els dos grups per tal de defensar les nostres idees vam haver de buscar informació que suportes i contrastés els nostres arguments. Un cop vam buscar suficients arguments vam començar el debat. De manera organitzada primer parlava una persona a favor del sucre i després una altra en contra del sucre. A mesura que el debat evolucionava la professora anava apuntant les idees a la pissarra. Un cop acabat el debat, s'havia de fer un informe individual, on es redactava si estàvem a favor o en contra del sucre en aquest cas, i coses a favor i en contra del nostre pensament.

El fet d'incorporar debats a les aules en un context STEM pot aportar molts beneficis per a la resolució de problemes. Aquests debats fomenten el pensament crític, la col·laboració i la creativitat dels nostres alumnes. 

Un altre punt fort d'incorporar debats a classe és que els alumnes tenen la capacitat de veure diferents perspectives i solucions a un mateix tema. Augmentant la probabilitat d'aprendre i potser despertant idees o pensaments que prèviament no tenien. Gràcies a això se'n poden adonar que quan estudiem STEM no hi ha una única resposta correcta. Tornant a les habilitats potenciades en aquestes activitats, el fet de dividir la classe en dos bàndols fa que els nens hagin de col·laborar entre ells, millorant les habilitats socials i creant connexions interpersonals.

A més a més, el fet d'utilitzar un context real fa que els nens s'impliquin més a l'hora de buscar-ne una solució. Ja que atreu més la seva atenció i estan més motivats. Això el que produeix és que els alumnes desenvolupin molt més un sentiment de responsabilitat social.

6.- EL ALGORITMO: RELACIONANT REALITAT AMB HISTÒRIES

Aquesta activitat em va cridar en especial l'atenció. El professor ens va reproduir unàudio que explicava una història futurista sobre un home que suposadament va fer una acció il·legal amb la soja (que en aquesta història era un recurs molt important). L'àudio durava uns cinc minuts aproximadament, i no tenia un final tancat sinó que el deixava obert. Amb la finalitat de provocar intriga i deixar que cadascú de nosaltres ens imaginéssim el final. A mi personalment el no saber el final em va despertar bastant interès i inquietud. Sentiments que just després el professor va demanar que expliquéssim que havíem sentit. En relació amb això últim, un cop acabat l'àudio el docent ens va formular una sèrie de preguntes relacionades amb l'àudio. Per exemple, expressar quins sentiments t'ha despertat la història. Amb quins relats/fets actuals pots relacionar aquesta història. O què té de STEM aquest relat.

La finalitat d'aquestes preguntes era relacionar aquesta història amb conceptes i valors que s'han de treballar a STEM. 

Pel que fa a la integració de les STEM en aquesta activitat, realment es poden treballar molt els àmbits científics, tecnològics i fins i tot l'àmbit de l'enginyeria.

Començant pels aspectes científics i tecnològics, aquesta història permet l'anàlisi de diferents tècniques agrícoles per produir recursos de manera sostenible. Entren en joc conceptes com diferent tipus de maquinària, tècniques innovadores, aspectes científics com les plantes, la ciència agrícola i com aquestes tècniques afecten el medi ambient.

Després, centrant-nos en l'enginyeria, aquesta història pot conduir a com es poden plantejar o dissenyar tècniques i màquines que afectin mínimament el medi ambient a la vegada de ser eficients per a recollir els cultius.

Aquesta activitat també permet als nens identificar quins elements i conceptes relacionats amb STEM es poden veure de manera indirecta. Com ara poden ser l'algoritme o els microxips. A partir d'aquests conceptes el docent també pot fer preguntes als nens sobre que pensen d'aquests elements tan relativament nous. Si són factibles, si saben que són, si coneixen alguna persona que utilitzi microxips. D'aquesta manera el professor ja té un altre camí per a introduir noves tecnologies i treballar l'àmbit de la tecnologia.

7.- PRESENTACIÓ STEM: COM FUNCIONEN LES JOGUINES?

Aquesta activitat fa referència a l'activitat avaluable de la part de l'Anna Jimenez. Per a la realització d'aquesta activitat primer de tot ens vam haver d'agrupar en grups de tres o quatre persones. Un cop fets els grups, l'Anna ens va repartir diferents propostes que posteriorment hauríem d'analitzar, fer un treball escrit i per acabar una exposició oral.

A nosaltres ens va tocar l'activitat que proposava "Construir una joguina dissenyada individualment per cada alumne". Després de llegir el full amb tota la informació vam emplenar el full escrit, que estava dividit en 6 apartats. El primer apartat feia referència al repte que se'ns proposava. El segon apartat estava relacionat amb els continguts que es treballaven en aquesta proposta. La tercera estava més enfocada a la integració de les STEM en aquesta activitat. El quart apartat feia referència a la demanda als alumnes. La cinquena estava relacionada amb la finalitat de la proposta. I, en últim lloc, l'apartat sobre què tipus de tecnologia fèiem servir.

Un cop vam acabar el treball escrit li vam entregar a l'Anna i per l'endemà vam preparar l'exposició sobre aquest tema. La principal funció d'aquesta activitat oral era assegurar-se que havíem adquirit els coneixements i la idea principal de la proposta, i que érem capaços d'explicar-la de manera clara a la resta de companys.

Aquesta activitat fa èmfasi en tots els aspectes que s'engloben a STEM. És una activitat molt motivadora i que dona l'oportunitat als alumnes d'experimentar activament amb joguines. D'aquesta manera se senten més motivats per a fer l'activitat, ja que estar en continu contacte amb el material acostuma a agradar als nens.

El fet d'utilitzar joguines com a mediador per a l'aprenentatge té molts beneficis. Ja que tots els nens tenen joguines,és un recurs quotidià a l'abast de tothom. Doncs, el fet de treballar amb aquest recurs i utilitzar-lo per a explicar aspectes científics complexos com poden ser les energies, forces i canvis de moviments fa que l'activitat sigui més engrescadora per als nens i una bona metodologia per al docent.

Centrant-nos en els àmbits de STEM, pel que fa a la ciència es poden treballar conceptes com ara l'energia potencial i cinètica. També es pot veure com l'energia s'emmagatzema en la corda, per a després convertir-se en moviment. Un altre aspecte molt clar que es pot estudiar són les diferents forces que s'apliquen durant aquest moment d'enroscar la corda i del desplaçament.

En segon lloc, centrant-nos en la tecnologia, aquesta activitat és molt útil perquè els nens investiguin la importància del material utilitzat per a la construcció de les joguines. Ja que depenent el material la joguina es desplaçarà més o menys, provocaran més o menys fricció, etc.

Pel que fa a l'enginyeria, els alumnes analitzaran els mecanismes i engranatges que formen a les joguines. A més d'entendre el funcionament i com s'apliquen les forces i energies. A partir d'aquí també poden crear el seu propi mecanisme, fomentant la creativitat.

I, en últim lloc, les matemàtiques es veuen treballades al moment d'analitzar i estudiar les dades recollides. Els nens podran estudiar les relacions entre nombre de voltes a la corda i desplaçament. Poden calcular velocitats, distàncies i després fins i tot fer representacions gràfiques d'aquestes dades recollides.

És una activitat que promou un aprenentatge experimental, la creativitat i un pensament crític estimulant l'interès dels alumnes per la ciència, tecnologia, matemàtiques i enginyeria.

I pel que fa al docent, li dona l'oportunitat d'incorporar diferents tipus de metodologies. Com ara l'aprenentatge experimental, el tinkerin o el design thinking. 

8.- PROPOSTA STEM

Pel que fa a aquesta activitat, correspon a la part de l'Ivan, i és l'activitat avaluable de la seva part de l'assignatura. Per aquesta activitat havíem de dissenyar una proposta STEM. Aquesta proposta podia ser una activitat, una sèrie d'activitats, una situació d'aprenentatge, etc. L'Ivan no va voler posar pautes perquè utilitzéssim la nostra creativitat i ho féssim com volguéssim. A més, havíem de relacionar aquesta proposta amb el currículum d'educació primària de Catalunya, i amb un altre que volguéssim. Podíem elegir entre comunitats autònomes, fora d'Espanya, qualsevol país. Pel que fa a la meva activitat, vaig escollir el decret de Catalunya i el de la Comunitat Valenciana, ja que l'havia treballat prèviament a una altra activitat i tenia els continguts en ment. En referència al contingut que vaig escollir per a la meva proposta, va ser la creació de volcans a l'aula. Una activitat que potser és comú en alguns centres escolars, però que personalment a la meva escola a Andorra no ho vam fer mai. Per tal de portar a terme el treball, vaig decidir fer una proposta que es dividís en quatre sessions. I el plantejament d'aquest projecte el vaig acabar formulant com si fos una situació d'aprenentatge. Pel fet que és un format al qual ja estic acostumat i que permet explicar amb detall les sessions, metodologies, materials i competències, entre altres, que treballaràs.

A més d'explicar l'activitat, havíem de lligar els continguts amb els dos decrets escollits, i fer una reflexió final explicant els motius pels quals s'adapta a ambdós currículums i propostes per a futures implementacions.

Pel que fa a la relació amb STEM, és una activitat que dona moltes possibilitats a treballar les diferents àrees que engloben les STEM. En addició, pel que fa a la metodologia, trobem moltes stemtools involucrades en aquesta proposta.

Per començar, trobem un aprenentatge experimental, ja que aquesta activitat és principalment manipulativa. D'aquesta manera els alumnes aprenen mitjançant l'experimentació i la manipulació, fent que sigui una activitat més engrescadora i motivadora pels alumnes. Després, també trobem un aprenentatge col·laboratiu,perquè es treballarà pràcticament sempre en grups. D'aquesta manera es fomenta la pluja d'idees, les habilitats socials interpersonals, l'acceptació d'altres idees i l'oportunitat de l'aparició de moltes idees diferents i creatives. Per finalitzar, la principal metodologia emprada durant gairebé tota la proposta és el procés tecnològic. A partir d'una problemàtica real, els nens han de dissenyar i generar idees. Durant tot el procés aniran descartant idees fins a quedar-se amb la idea final. L'objectiu és que els grups arribin a una idea final (en aquest cas el disseny del volcà) i la implementin.

Centrant-nos en les diferents branques de STEM, començant per la ciència podem veure que és la principal competència treballada. A través d'aquesta activitat es poden treballar què són els volcans, com es formen, les parts d'un volcà, diferents processos geològics, el magma, etc. A més també es pot indagar en les reaccions químiques entre base i àcid.

Pel que fa a la tecnologia, és important que els alumnes siguin conscients del paper tan important que té saber utilitzar el material adequat. Els alumnes podran utilitzar diferents materials, i, per tant, depenent els materials emprats els grups podran comparar com afecten a la creació del volcà.

En tercer lloc, en referència a l'enginyeria, el disseny del volcà té un paper molt important en aquesta activitat. Ja que un dels objectius és la creació d'un volcà el més realista possible. Per tant, els alumnes hauran de dissenyar l'estructura del volcà, quina forma volen seguir, pensar els materials que voldran utilitzar, etc.

I, en últim lloc, trobem les matemàtiques, les quals es treballen a l'hora de fer la recollida i anàlisi de dades. Els alumnes hauran d'analitzar variables, mesures, comparacions, volums, etc. D'aquesta manera integrem les matemàtiques de manera directa i en formar part del procés d'aprenentatge i de la construcció del volcà als nens no se'ls fa avorrit.

9.- REPRESENTACIÓ GRÀFICA

Aquesta activitat correspon a la part avaluativa del Xavier Carreras. Per aquesta activitat havíem de crear una representació gràfica fent servir qualsevol mena de recurs digital o pàgina web. La temàtica havia de ser qualsevol concepte treballat durant aquesta assignatura STEM.  

Personalment, he utilitzat un recurs digital anomenat Cacoo. Una pàgina web que et permet crear qualsevol diagrama, ja fos des de zero o a partir d'una plantilla. La temàtica que he escollit és l'impacte que tenen les intel·ligències artificials a l'escola. Per a crear aquesta representació he combinat dos tipus de diagrames. El diagrama de Venn i el diagrama de cercles concrets. 

El principal motiu pel qual he escollit aquesta temàtica és perquè és molt interessant l'impacte que poden tenir les I.A  a l'escola. Poden proporcionar molts beneficis per al procés d'aprenentatge dels alumnes. 

En aquesta representació es podran veure identificats els diferents conceptes treballats durant aquesta assignatura que estan relacionats amb les I.A. 

Pel que fa a la meva experiència, la creació d'aquesta representació se m'ha fet una mica difícil, ja que eren molts els continguts que s'han treballat en aquesta assignatura. A més com que no teniem pautes marcades, tot i fomentar la creativitat de manera activa, pot complicar la tria de decisions.

No obstant això, l'activitat treballa de manera directa les STEM, fent-la una activitat extraordinària per als alumnes. Aquesta representació gràfica mostra com les I.A poden modificar l'ensenyament dels alumnes, especialment en referència a l'àmbit STEM.

Pel que podem observar, en aquesta representació gràfica trobem diferents esferes, facilitant la comprensió de la representació. Al centre trobem les tres esferes més petites, que fan referència als conceptes relacionats amb les I.A, alumnes i docents. A mesura que analitzem la representació podem veure conceptes relacionats a les Stemtools, les STEM i al currículum. 

A més, he plantejat una pregunta per tal de fomentar el pensament crític de qualsevol persona que intenti analitzar el diagrama. La pregunta "La I.A reemplaçarà als docents en un futur" està plantejada perquè els alumnes tinguin una pregunta a respondre i donar-li un objectiu a l'anàlisi del diagrama.

Al centre del diagrama es pot veure reflectit el potencial que tenen les I.A per tal d'automatitzar els processos, oferir molts recursos personalitzats, adaptar de manera individual els aprenentatges, etc. 

Després podem veure les característiques que defineixen als docents, i que les I.A no compleixen. Com ara fer tutories, transmetre valors socials i ètics i mostrar sentiments com l'empatia. Aspectes que diferencien als docents de les intel·ligències artificials.

A més hi ha un apartat que destaca les possibilitats d'aprenentatge que podem obtenir en combinar un mestre experimentat amb les intel·ligències artificials. Aquest és l'apartat que cal destacar i fer entendre als mestres de la importància de combinar tant les noves tecnologies com els docents. 

El currículum educatiu ha de ser flexible per a poder integrar les STEM a través de diferents eines i metodologies pròpies de les STEM, les STEMtools. Entre aquestes trobem el design thinking, el tinkering o la gamificació. D'aquesta manera es pot garantir que els alumnes desenvolupin competències tecnològiques, matemàtiques, científiques i d'enginyeria. A més de desenvolupar un pensament crític davant aquestes competències partint de contextos i reptes reals.